Llegiu-me els llavis!

Instruccions

• Expliquem que per aquesta activitat es necessita un anotador i demanem si hi ha cap voluntari que ho vulgui fer. Dividim els infants restants en equips de tres o quatre. Donem a cada infant una còpia de la versió de la CDI adaptada per a infants i la repassem amb ells per assegurar-nos que tothom coneix el document.
• Expliquem l’activitat:
  • Una persona de cada equip serà el «xerraire silenciós». L’anotador fa que cada infant agafi una targeta. Després el xerraire silenciós es col·loca darrere del marc i llegeix l’article, començant pel número i nom de l’article i continua llegint tot el text sense aturar-se, simplement movent els llavis però sense emetre cap so. Els membres del seu equip han d’intentar endevinar de quin article es tracta llegint els llavis del o de la la xerraire mentre llegeix.
  • L’anotador apunta la puntuació de cada equip en acabar cada ronda. Els equips poden guanyar la puntuació següent:
    • Si un equip comprèn tant el nom com el text de l’article, guanya tres punts.
    • Si un equip només endevina el nom o el dret de l’article, guanya un punt.
    • Si un equip no és capaç d’endevinar l’article en el moment que el lector hagi acabat, no guanya cap punt.
  • Comencem l’activitat. Quan un membre de cada equip ja hagi fet de xerraire, anunciem la puntuació de la primera ronda. Cada ronda la comença l’equip que hagi obtingut la puntuació més alta. Continuem fins que tots els infants hagin pogut fer de xerraires.

Reflexió i avaluació final

1. Reflexionem sobre l’activitat fent preguntes com:
   • Com us heu sentit quan intentàveu llegir els llavis? Ha estat difícil? Ha estat divertit? Us heu cansat molt?
   • Quines condicions fan que llegir els llavis resulti més senzill? I més difícil?
   • Que fèieu quan éreu xerraires per ajudar els altres a entendre-us?
   • Hi havia persones a les quals enteníeu millor que a d’altres?
   • Hi havia alguns sons o paraules que eren més fàcils d’entendre que d’altres?
2. Posem l’activitat en el context de les deficiències auditives fent preguntes com:
   • A la vostra comunitat hi ha persones que han de llegir els llavis tota l’estona. Qui són?
   • Coneixeu algú que tingui deficiències auditives?
   • A causa de la posició de la boca quan emetem sons, la lectura labial només permet obtenir un terç de la informació que es necessita per descodificar un missatge. Com penses que deu ser haver de llegir els llavis tota l’estona? Deu ser cansat? Deu ser divertit?
   • Quines són les situacions quotidianes que deuen ser especialment difícils per a les persones amb deficiències auditives?
3. Relacionem la deficiència auditiva amb els drets humans fent preguntes com:
   • Què tenen les persones amb deficiències auditives per poder viure i treballar en un entorn segur i agradable a la nostra comunitat? I per participar en la vida de la comunitat?
   • Els infants amb deficiències auditives tenen necessitats especials? Com se solucionen?
   • Quines són les maneres per què la nostra comunitat ajudi les persones amb deficiències auditives? I amb d’altres discapacitats?
   • Quines són les maneres per què vosaltres ajudeu una persona amb deficiències auditives?
   • Les persones amb discapacitats tenen dret que les seves necessitats se satisfacin? Per què?
   • Expliquem que l’article 23 de la CDI estableix clarament que els infants amb discapacitats tenen dret a tenir assistència per poder gaudir els seus drets humans. Com podria una discapacitat impedir que els infants gaudeixin els drets humans? Quins són alguns dels tipus d’assistència que podrien necessitar?

Suggeriments de continuïtat

1. L’activitat «1. A cegues», tracta les necessitats especials de les persones amb discapacitats visuals.

Propostes d’acció

• Els infants podrien dur a terme una «enquesta silenciosa» a la seva escola i comunitat per avaluar situacions que els infants amb deficiències auditives podrien trobar especialment problemàtiques. Poden investigar què es podria fer per millorar aquestes situacions.
• Els infants poden aprendre que hi ha llengües de signes que avui en dia estan reconegudes com a llengües oficials. Presentem-los la llengua de signes utilitzada al seu país.
• Els infants poden ajudar a crear materials per a infants sords imaginant solucions visuals per a missatges sonors (p. ex. començar una carrera fent servir banderes en comptes de sons), trobant dibuixos animats o històries visuals i llegint un text al mateix temps que un intèrpret el tradueix a llengua de signes. Consultem amb l’associació de persones sordes local d’altres suggeriments sobre accions que podrien dur a terme els infants.

Consells per a la facilitació

• Aquest joc s’ha d’adaptar a l’edat, capacitat lectora i coneixement previ dels drets humans per part dels infants. Si no llegeixen amb fluïdesa o no coneixen els drets humans, hauríem de simplificar el joc demanant-los que llegeixen els noms dels drets però no els articles sencers.
• Emfatitzem les puntuacions el menys possible, per tal de no distreure’ls de l’objectiu de l’activitat. Anunciem la puntuació només al final de cada ronda, i deixem que sigui l’equip amb millor puntuació que comenci la següent. Evitem acumular puntuacions durant tota l’activitat, per més que els infants us pressionin a fer-ho.
• Per acostumar-los a la metodologia del joc abans de començar, podem demanar als infants que practiquin dient el nom d’altres membres del grup sense emetre cap so i demanant als altres que endevinin quin nom estan dient.
• Aclariu que tant la mímica com el llenguatge corporals estan permesos. Els infants més petits podrien necessitar aquestes pistes extra.

<a class="button" href="https://aheadedu.org/petit-compass/iv-activitats/">Anar a Taula d'Activitats</a>