Degut el creixent sentiment d'antiimmigració a Europa, l’emergència climàtica i l'impacte dels mercats globals sobre les comunitats més vulnerabilitzades, des d'AHEAD portarem a terme diàlegs amb administracions locals i associacions representants de la diversitat del territori català.

Fent incidència a Catalunya, tractem d'augmentar la massa crítica de les persones ciutadanes a nivell local que s’enxarxen, aprenen, reflexionen i actuen amb perspectiva de gènere per a la superació de narratives simplificadores i estereotipades en relació a les situacions sistèmiques que aboquen a la inseguretat alimentària al Sud Global i per tant a la migració cap al Nord Global per una conseqüent manca d’oportunitats. 

Es per aquest motiu que a més a més de fer trobades amb les entitats regionals catalanes, persones migrades, actors vinculats a l’àmbit de la migració i el jovent, les farem amb les administracions públiques de Catalunya relacionades amb l’atenció a les persones joves migrades, dones i l'inclusió d'aquestes.

Finalment, AHEAD facilitarà la reunió de tots aquests actors en un espai pensat per el diàleg constructiu amb l'objectiu de raonar i implementar pràctiques locals cap a l'equitat, l'inclusió intercultural i la garantía dels drets humans en el context de les causes de les migracions i l'espoli de recursos.

Amb l'objectiu de presentar els resultats del treball en xarxa realitzat a Catalunya i compartir el coneixement i les propostes d'aquests actors, portem les trobades i els diàlegs duts a terme en l'àmbit local fins a Brussel·les per tal de fer incidència en la seva implementació.

Per a aconseguir-ho, ens reunim amb diverses associacions migro-ambientals i d'inclusió a escala internacional i novament generem diàlegs entre AHEAD, CEHDA, actors partícips de la iniciativa a Catalunya i representants de les institucions europees.

Aquesta col·laboració permet la difusió dels valors que promouen un futur més inclusiu i sostenible de la mateixa manera que facilita la sensibilització en diferents dimensions, és a dir, no només influència el poble català sinó que també porta la magnitud de les seves contribucions a un nivell més ampli com és el de la seu de la Unió Europea.

Així, es tracta de fer un recull per escrit amb les diverses accions d'incidència i les conclusions de les trobades a més de les iniciatives de seguiment per a garantir el seu efectiu assoliment.

Aquest taller formatiu sobre les causes de la migració en relació amb l'impacte ambiental d'aquestes, té com a objectiu proporcionar informació educativa i empoderar els participants perquè es converteixin en agents de canvi en termes migro-ambientals i drets humans.

Les activitats de sensibilització estan adreçades a associacions locals i autoritats públiques interessades a conèixer els seus impactes a la població local i global i desenvolupar una consciència crítica en qüestions migratories i de medi ambient.

Els diàlegs es van preparar i celebrar en diversos municipis de Catalunya. Cada sessió de diàleg va ser el resultat de setmanes de preparació, en les quals es va dur a terme una reunió prèvia amb els representants de l’administració local, on es van abordar els principals reptes en matèria d’inclusió.

En una segona trobada, centrada en la participació activa i els desafiaments de la inclusió, es va reunir el jovent amb les entitats juvenils i altres organitzacions de la societat civil.

Finalment, el diàleg conjunt va constituir l’última fase d’aquest procés, i va reunir tots els participants de les trobades anteriors amb els i les joves d’orígens diversos.

A continuació es presenten els principals reptes i resultats en tres d’aquests municipis:

Lleida

En el diàleg local celebrat a Lleida, les converses van posar de manifest els reptes persistents que afronten els i les joves d’orígens diversos a l’hora d’accedir a espais de participació, a l’educació i als serveis públics. Les barreres lingüístiques, la manca de mediació cultural i l’absència d’espais realment representatius continuen limitant una participació significativa, mentre que els mecanismes institucionals de participació sovint no reflecteixen la diversitat de les comunitats locals. Aquestes dinàmiques estan estretament vinculades a desigualtats estructurals més àmplies, especialment en l’àmbit educatiu, on l’abandonament escolar prematur, la segregació escolar i l’accés limitat a l’aprenentatge de la llengua catalana afecten de manera desproporcionada el jovent migrant i les seves famílies.

El diàleg també va evidenciar com l’exclusió va més enllà de l’educació formal i s’estén als espais de lleure, als serveis socials i als contextos vinculats al gènere. Els i les joves d’orígens diversos continuen tenint una presència molt reduïda en els espais juvenils i comunitaris, mentre que les comunitats migrants són sovint abordades des de marcs basats en el risc, més que no pas com a titulars de drets. Les dones d’orígens diversos afronten barreres addicionals relacionades amb les responsabilitats de cures, l’exclusió digital i les dificultats per accedir als recursos de suport. Al llarg de la conversa, les persones participants van subratllar la necessitat d’enfocaments més inclusius, basats en drets i culturalment sensibles, capaços d’afrontar la discriminació, les traves burocràtiques i el caràcter crònic de les desigualtats en el context local.

Tarragona

El diàleg local a Tarragona va posar sobre la taula les barreres quotidianes que afronten els i les joves d’orígens diversos en relació amb la participació, l’educació i el sentiment de pertinença social. Les diferències de gènere van ser especialment visibles, amb una participació molt menor de les joves en les activitats juvenils, que sovint necessiten espais liderats per dones per sentir-se segures i representades. La llengua també va emergir com un repte clau, ja que l’accés a l’educació està sovint condicionat per barreres lingüístiques i els processos d’inclusió es desenvolupen majoritàriament en castellà, fins i tot quan els i les joves fan un ús actiu del català. Aquestes dinàmiques contribueixen a baixos nivells d’assoliment educatiu i reforcen la incertesa sobre les oportunitats de futur.

La conversa també va evidenciar fortes divisions territorials i culturals, descrites com a “fronteres invisibles” entre els barris i el centre de la ciutat. Els i les joves que viuen en zones segregades tenen un accés limitat a l’educació en el lleure, als espais culturals i a les oportunitats d’intercanvi intercultural, fet que reforça l’aïllament i debilita la cohesió social. Tot i que l’accés a l’ocupació és, en general, possible, la discriminació —especialment envers les joves que porten vel— continua limitant l’accés a determinats llocs de treball, sobretot en feines d’atenció al públic. En conjunt, les persones participants van destacar la necessitat de crear espais més segurs i inclusius que fomentin l’intercanvi cultural, redueixin la discriminació i donin suport als i les joves en la construcció d’itineraris de futur realistes i esperançadors.

Olot

El diàleg local a Olot es va centrar en la necessitat de crear espais juvenils i comunitaris inclusius on els i les joves d’orígens diversos puguin trobar-se, participar i assumir un paper actiu en la configuració del seu entorn.

Les converses van posar de manifest la manca d’espais estables i oberts per a iniciatives liderades pel jovent, així com la importància de fomentar l’autogestió, el diàleg i la mediació com a alternatives a respostes punitives o basades en la intervenció policial davant els conflictes. Les persones participants van destacar el valor dels espais comunitaris de proximitat que conecten joves, professionals, entitats i institucions locals, reforçant la confiança i la corresponsabilitat a escala local.

L’educació, l’ocupació i l’accés a l’habitatge van sorgir com a reptes estretament interconectats. El diàleg va assenyalar la necessitat de promoure entorns educatius més inclusius i antiracistes, reforçar l’acompanyament dels i les joves nouvinguts i incrementar la implicació de les famílies en la vida escolar. Alhora, la discriminació al mercat laboral, les dificultats d’accés a un habitatge digne i la segregació residencial continuen limitant les oportunitats de futur dels i les joves i de les famílies d’orígens diversos. En tots els àmbits, les persones participants van subratllar la importància del diàleg intercultural, de la representació visible i d’una participació juvenil real i significativa en els processos de presa de decisions locals com a condicions clau per construir una comunitat més cohesionada, inclusiva i resilient.

Barcelona - Representació de la Comissió Europea a Barcelona

El diàleg final, celebrat a la Representació de la Comissió Europea a Barcelona, va reunir entitats que havien participat en els diàlegs locals previs amb l’objectiu de reflexionar col·lectivament sobre els reptes identificats als diferents municipis i traduir-los en prioritats compartides a escala europea. Les converses van posar de manifest la necessitat d’una definició més clara i compartida del concepte d’inclusió a la Unió Europea, així com d’un compromís més ferm amb una educació inclusiva i antiracista, una millor formació del professorat i un accés més just a oportunitats educatives com els programes Erasmus. Les persones participants també van subratllar les barreres estructurals derivades de processos burocràtics lents i desiguals, especialment pel que fa a l’empadronament, la documentació i el reconeixement de titulacions, que continuen limitant l’accés a drets i oportunitats.

El diàleg va remarcar igualment la importància d’afrontar la discriminació als mercats laboral i de l’habitatge, promoure processos de contractació anònims, establir objectius mínims en matèria d’habitatge públic i assequible, i garantir un accés equitatiu als espais socials i juvenils arreu del territori. Les preocupacions relatives a la participació política, la desinformació i els relats polaritzadors sobre la migració també van ocupar un lloc central, assenyalant la necessitat de reforçar la incidència política a escala europea, l’educació mediàtica i les campanyes de sensibilització coordinades que reconeguin les aportacions de les persones migrants i contrarestin els discursos de “nosaltres contra ells”.

En conjunt, aquest diàleg va representar un pas clau en el pas de les realitats locals a la incidència europea, situant la societat civil com a pont entre el jovent, les comunitats i les institucions de la UE.

A continuació podeu trobar un llistat de municipis on s'han celebrat els diàlegs i els reptes identificats en cada un d'ells:

• Igualada
• Tortosa
• Vic
• Lleida
• Olot
• Tarragona
• Barcelona - Representació de la Comissió Europea a Barcelona

En el marc dels diàlegs desenvolupats als municipis d’arreu de Catalunya, s’ha creat un mapeig d’entitats amb l’objectiu de visualitzar aquesta diversitat.

En ampliar cada municipi del mapa, s’hi poden consultar les dades de contacte i una descripció de les entitats que han participat en els diàlegs.

Aquesta eina està pensada per donar visibilitat a aquestes organitzacions i per afavorir el treball en xarxa i la creació de sinergies entre elles.

Mapeig de les organitzacions:

L’impacte directe previst del projecte és el desenvolupament de competències per a la participació activa, la inclusió, el desenvolupament personal i l’autonomia a través del treball amb joves i d’activitats d’educació no formal.

El projecte desenvolupa competències vinculades a l’exercici dels drets i deures dins la societat, fomenta el coneixement dels valors europeus comuns i dels drets fonamentals, i reforça el sentiment de pertinença a la comunitat, tant a escala local com europea.

Paral·lelament a aquest procés de desenvolupament de competències per a la ciutadania europea, el projecte impulsa esdeveniments de participació juvenil per promoure el diàleg intercultural i fer visibles, així com deconstruir, els prejudicis de les comunitats d’acollida en l’espai públic.

L’impacte i la visibilitat del projecte a la comunitat es generen a través d’esdeveniments de participació juvenil i de trobades amb responsables de l’administració i representants polítics.

En el marc del projecte, es desenvolupa aquesta segona mobilitat, orientada aquesta vegada a establir trobades i diàlegs amb representants de les institucions europees per abordar els reptes actuals en matèria d’inclusió i convivència a Europa, tot explorant el paper del treball juvenil en la deconstrucció dels prejudicis i la discriminació a la societat.

Així mateix, aquesta mobilitat reforça la col·laboració entre joves d’orígens diversos, entitats de la societat civil a escala europea, administracions i representants polítics de les institucions europees, amb l’objectiu de generar espais de diàleg constructiu en l’àmbit de la participació juvenil i potenciar els processos de ciutadania activa.

La mobilitat també té com a finalitat incrementar la qualitat i desenvolupar estratègies de cooperació dins del programa Erasmus+, especialment en els àmbits de la participació juvenil i la inclusió.

Outcomes of the meetings:

Ruta pel passat colonial de Bèlgica

Recorrent la història d’Europa: del Parlamentarium a l’Hemicicle

Diàleg amb el Comité de Desenvolupament del Parlament Europeu

La lluita del poble romaní en una Europa Inclusiva

Diàleg amb la Comissió Europea

El projecte ha demostrat el valor dels espais de diàleg com a eina efectiva per connectar les realitats locals amb els debats polítics a escala europea, influint en la manera com la inclusió s’entén i es practica en diferents contextos de governança. A través de la creació d’espais estructurats de diàleg entre persones d'orígens diversos, entitats de la societat civil i administracions públiques, el projecte ha reforçat l’autonomia juvenil, ha promogut l’entesa intercultural i ha fet visibles les barreres quotidianes que afronten els i les joves d’orígens diversos en àmbits com l’educació, la participació, l’ocupació i la vida comunitària. Aquests intercanvis han contribuït a la construcció d’un relat basat en drets i arrelat en l’experiència viscuda, enfortint les capacitats per a la participació cívica i reforçant el sentiment de pertinença i de ciutadania activa de les persones d'orígens diversos en les seves comunitats.

De manera significativa, el projecte ha creat espais estratègics de col·laboració amb les entitats, les professionals, representants de l'administracions locals i institucions europees, demostrant que quan les veus diverses disposen d’oportunitats reals per incidir en la presa de decisions, els debats polítics esdevenen més inclusius i sensibles a la realitat. El procés ha posat de manifest la necessitat d’anar més enllà de respostes fragmentades o a curt termini, i d’avançar cap a estratègies coordinades que reconeguin les persones d’orígens diversos com a agents actius de la cohesió social i de la vida democràtica. Alhora, el projecte ha afavorit el desenvolupament de competències clau per a la ciutadania europea activa, com el pensament crític, la participació cívica i el diàleg intercultural.

A partir d’aquests resultats, el projecte estableix línies clares de desenvolupament futur. A escala local, fa una crida a la institucionalització de mecanismes inclusius de participació juvenil dins les polítiques municipals, a la integració d’enfocaments interculturals i antidiscriminatoris en l’educació i els serveis comunitaris, i al suport sostingut a iniciatives juvenils liderades des de la base que fomentin el diàleg i la cohesió social. A escala europea, el projecte defensa la necessitat de marcs més clars i harmonitzats sobre inclusió entre els estats membres, un accés més equitatiu als programes de mobilitat, participació i aprenentatge, procediments administratius més simples que garanteixin els drets fonamentals, i una inversió continuada en iniciatives de sensibilització cívica que contrarestin els relats polaritzadors sobre la migració. En connectar l’experiència local amb els processos de formulació de polítiques europees, el projecte estableix una base sòlida per a una cooperació a llarg termini orientada a construir una Europa més inclusiva, democràtica i centrada en els drets.