El procés participatiu del Fòrum Català per la Pau tanca la fase participativa amb més de 900 propostes recollides arreu del país.
Prop de 40 sessions i mig miler de participants han fet possible un debat divers per definir un nou Pla Director País de Pau a Catalunya. Durant tres mesos, entitats i ciutadania han contribuït des de la reflexió, el debat i la proposta per definir les accions de la Generalitat de Catalunya en matèria de pau.
El procés participatiu del Fòrum Català per la Pau ha conclòs la seva fase participativa amb 913 propostes recollides a partir de 36 sessions celebrades per tot el territori. Hi han participat 505 persones combinant sessions deliberatives, autogestionades i aportacions en línia.
Les 10 sessions deliberatives s’han fet a diverses ciutats catalanes i han comptat amb la participació de 183 persones, moltes representants d’una cinquantena d’entitats. A aquestes s’hi sumen les 26 trobades autogestionades en les quals han participat 322 persones, impulsades per col·lectius molt diversos —des de sindicats i entitats per la pau fins a universitats i associacions veïnals— i les 145 propostes rebudes a través del portal participa.gencat.cat.
Informe final global sessions deliberatives i en línia 04082025 Informe final global sessions autogestionades 04082025
Informe final global sessions deliberatives i en línia 04082025
Construir una societat més justa amb visió local i global
Aquest procés, obert a ciutadania, entitats socials, institucions i moviments de pau, ha recollit les sensibilitats d’arreu del país al voltant de la cultura de pau; la seguretat i la justícia; els conflictes, violència i pau; les amenaces i els reptes globals per a la pau i les dones, la pau i la seguretat.
Així, el conjunt de propostes recollides al voltant d’aquests eixos alimentaran el nou Pla Director País de Pau de la Generalitat de Catalunya amb què es vol establir un marc estratègic per a la construcció de pau des del país amb visió local i global.
Educació i comunitat
L’eix dedicat a la cultura de pau ha posat en relleu la importància de promoure actituds de respecte, empatia i diàleg des de l’educació formal i no formal. S’han plantejat propostes com formació per a professorat en cultura de pau, assignatures sobre conflictes i drets humans, activitats comunitàries, o la creació d’espais segurs per fomentar la convivència. L’art i el lleure s’identifiquen com a vehicles clau per cultivar valors de pau des de la quotidianitat.
Repensar la seguretat amb criteris de justícia social
En l’àmbit de la seguretat i la justícia, la ciutadania ha reclamat una transformació del model actual, menys enfocada en el punitivisme i amb més protagonisme de la justícia restaurativa i comunitària. Entre les idees recollides, destaquen la formació antiracista dels cossos policials, el reforç de la figura del síndic de greuges, i l’ampliació de polítiques socials que abordin les causes de la violència en lloc de limitar-se a sancionar-ne les conseqüències.
Drets humans i desarmament
L’eix dedicat a conflictes, violència i pau ha posat el focus en la formació en prevenció de conflictes i defensa civil no violenta, amb la mediació per a la resolució de conflictes i amb la inclusió d’aquestes perspectives en els cossos de seguretat. També, ha reclamat la compra ètica i la no col·laboració amb empreses vinculades a la guerra i així promoure el desarmament. A més, també demana la protecció d’activistes i defensores dels drets humans.
Una mirada global, des del territori
Els reptes globals com la crisi climàtica, les migracions o les guerres híbrides han estat tractats des d’un enfocament de justícia global. Les propostes aposten per promoure la mediació en conflictes ambientals, polítiques migratòries més humanes, garantir el dret a l’empadronament i fer campanyes contra els discursos d’odi i antidrets. També es defensen polítiques d’acollida i una atenció centrades en les persones i les seves realitats diverses.
Feminismes i pau: més inclusió i més veu
Finalment, l’eix de dones, pau i seguretat ha generat propostes valuoses per garantir la participació de dones i col·lectius LGTBIQ+ en la construcció de pau. Es reivindica la necessitat d’impulsar un model de seguretat humana i feminista, així com promoure els lideratges de dones joves i racilitzades i l’intercanvi i articulació entre moviment pacifista i moviment feminista. També s’ha parlat de garantir espais lliures de violències simbòliques i físiques i s’exigeix trencar amb l’estructura patriarcal que sovint margina les veus dissidents en la presa de decisions.
Propostes per a un Pla Director de Pau a Catalunya
Amb aquest exercici col·lectiu, el Fòrum ha demostrat que pensar en la pau no és només desitjar l’absència de conflictes, sinó imaginar formes més justes, inclusives i cooperatives de convivència.
Un cop finalitzat, el Consell Català de Foment de la Pau revisarà les propostes presentades per traslladar-les després al Govern. Els resultats del procés ajudaran a definir el contingut del Pla Director País de Pau que el Govern presentarà al Parlament per la seva aprovació. Totes les propostes recollides en aquest procés participatiu es poden consultar en el portal Participa.
Com entenem una Catalunya en pau?
Com contribuïm, des de Catalunya, a la pau al món?
El Fòrum Català per la Pau és un procés participatiu de reflexió i debat que tindrà dos anys de durada (2024-2025), amb el lema “Menys violències, més justícia global”.
El Fòrum és un procés obert al qual es poden vincular totes les organitzacions i institucions compromeses amb els valors de la cultura de pau i la justícia global, i neix amb un doble objectiu:
Elaborar un Pla Director País de Pau
Enfortir el moviment per la pau de Catalunya
Més informació a la pàgina web:
