8. El monstre de les galetes

En vull més, més, més!

Temes Pau, Pobresa i exclusió social
Nivell de dificultat Nivell 2
Edat recomanada 8-13 anys
Temps estimat 40-60 minuts
Grup 6-12 infants
Tipus d’activitat Joc de negociació grupal i debat
Resum Els grups negocien com compartir el menjar entre tothom
Objectius Descobrir els processos de negociació i de pau.

Parlar del tema de la «igualtat de drets».

Explorar els sistemes de pobresa.

Preparació Preparem el material fotocopiable on apareixen les instruccions o escriu-les a la pissarra o a un paperògraf.

Preparem el menjar.

Material 40 peces d’alguna cosa de menjar, el més sana possible (p. ex. galetes, cacauets, raïm, etc.)

Còpies del material fotocopiable

 

Instruccions

  • Fem dos grups d’infants i els donem una còpia de les instruccions del joc a cadascun i 20 peces de menjar.
  • Expliquem les normes i ens assegurem que les han enteses, sobretot la norma segons la qual si en una ronda els dos grups no es posen d’’acord, tot el menjar d’aquesta ronda és per als facilitadors.
    • Aquest joc implica decidir com compartir el menjar entre els dos grups. Cada grup tindrà un total de 20 peces per tot el joc. Jugarem tres rondes i cada grup jugarà un torn a cada ronda.
    • A cada ronda, cada grup té establert un nombre total de peces de menjar que s’ha de compartir. El primer grup proposa una manera de dividir aquesta quantitat entre els dos grups, que el segon grup podrà acceptar o no. Si ho accepta, es reparteix el menjar com s’ha proposat. Si no ho accepta, el primer grup té una segona oportunitat per proposar una nova manera de dividir-lo. Tanmateix, si la segona proposta també és rebutjada, aleshores tot el menjar en joc és per al facilitador de l’activitat, i els equips se’n queden sense.
      • Per exemple, l’equip A ha de repartir 10 peces i decideix que se’n vol quedar 8 i donar-ne només 2 a l’equip B. L’equip B rebutja la proposta. L’equip A té una segona oportunitat i decideix repartir les 10 peces de menjar en parts iguals. El grup B accepta la proposta i cada grup es queda amb 5 peces.
      • D’altra banda, si el grup A a la segona oportunitat decideix oferir-ne només 3 al grup B i aquest no accepta, el facilitador es queda amb tot el menjar.
    • Després que el primer grup hagi fet les seves propostes, el segon grup farà la seva proposta en funció del que indiquin les instruccions.
    • La segona ronda procedirà com la primera amb noves instruccions per a cada grup pel que fa al nombre de peces de menjar a compartir.
  • Expliquem que anirem anotant els resultats de cada repartiment a la pissarra o al paperògraf per mostrar el nombre d’unitats que rep cada grup. Al final de les tres rondes, fem el recompte final per a cada grup. La graella podria ser semblant a la següent:
  Equip A Equip B Facilitador
1a ronda 5 5
2a ronda 0 0 13
3a ronda 8 8
TOTAL 13 13 13
  • Expliquem alguns detalls sobre el menjar:
    • Es podran menjar allò que s’aconsegueixin durant l’activitat, però només un cop acabada la reflexió
    • Les peces de menjar no es poden partir en trossos.
    • Si els membres de l’equip es mengen alguna galeta durant l’activitat, no els en donaran més
    • Quan no s’arribi a un acord entre els dos grups, el facilitador es quedarà amb tot el menjar que estigui en joc en aquell moment.

Reflexió i avaluació

  • Per evitar distraccions, recollim el menjar i el retornarem un cop tancada l’activitat.
  • Parlem sobre l’activitat fent preguntes com ara:
    • Què ha passat durant l’activitat?
    • Com us heu sentit durant l’activitat? Què ha estat el més emocionant? I el més frustrant?
    • Teníeu alguna estratègia? Com l’heu desenvolupada?
    • Algú ha negociat? Ha tingut èxit la negociació?
    • Si tornéssiu a fer aquesta activitat, actuaríeu de manera diferent?
    • Creieu que el resultat final ha estat just?
  • Parlem de les implicacions de l’activitat fent preguntes com ara:
    • Confiàveu que l’altre grup estava fent una distribució justa? Per què sí o per què no?
    • Què voleu dir quan feu servir la paraula «just»? I la paraula «compartir»?
    • Quina relació hi ha entre la confiança i compartir?
    • Se us acudeixen situacions de la vostra vida on hagueu de compartir? És important compartir de manera justa? Què passa quan es comparteix de manera injusta?
    • Se us acudeixen situacions on els adults hagin de compartir? Què passa quan els adults no comparteixen de manera justa?
    • Se us acudeixen situacions de la vida on la gent no rep una «part justa» d’allò que necessiten?
    • Què podem fer en el nostre dia a dia per assegurar que tothom rebi la seva part justa?
  • Relaciona l’activitat i el debat amb els drets humans fent preguntes com ara:
    • Els drets humans es basen en allò que tothom necessita, no només per sobreviure sinó també per viure dignament amb uns estàndards adequats de vida. Què és el que tot ésser humà necessita? Fem una llista de les coses que s’hi esmenten.
    • Què passa quan la gent no té aquestes coses (p. ex. prou menjar, habitatge, educació, família, etc.)?
    • Hi ha cap relació entre rebre una «part justa» de les nostres necessitats i els drets humans?

Suggeriments de continuïtat

  • L’activitat «29. Preneu el castell» també convida a la cooperació en contra d’un enemic comú.
  • L’activitat «25. Navegant cap a la terra promesa» treballa la diferència entre necessitats i desitjos.

Propostes d’acció

  • Demanem als infants exemples de què podrien fer ells per compartir de manera més justa amb el grup, a casa i a la comunitat (Ex.: les ocasions per parlar en el grup, fer servir les joguines i el material, l’atenció dels adults, actuar com a líder, etc.).
  • Podem posar-nos en contacte amb ONG locals o nacionals que treballin en el tema del comerç just. Convidem-les a explicar al nostre grup què fan i organitzem activitats per donar suport a aquestes ONG.

Consells per a la facilitació

  • La relació entre necessitats humanes i drets humans és fonamental per a l’educació en drets humans. Si aquest concepte encara no està treballat, potser caldria fer abans d’aquesta activitat una altra, com per exemple «25. Navegant cap a la terra promesa», que se centra en aquest concepte.
  • Amb infants més grans, podem fer la connexió entre repartiment just i desenvolupament. Per a més recursos sobre educació per a un desenvolupament sostenible, vegeu l’apartat de «Recursos d’utilitat» del Tema 5, «Medi Ambient», al Capítol V.
  • Podem fer l’activitat una segona vegada. En aquesta cas, per tal de mantenir l’interès podem utilitzar un altre tipus de menjar a compartir més atractiu.
  • Podem tenir diversos grups jugant a aquesta activitat al mateix temps. Tot i així, hem de tenir en compte que el comportament d’un grup pot influir en el dels altres, motiu per al qual pot ser bo promoure la interacció entre ells fent una graella de puntuació com una de forma que tots els grups puguin veure les distribucions que s’han fet. Incorporem a la reflexió parlar sobre aquesta influència entre grups.
Grup 1

Equip A

Grup 1

Equip B

Grup 1

Facilitador

Grup 2

Equip A

Grup 2

Equip B

Grup 2

Facilitador

1a ronda 6 4 6 5
2a ronda 0 0 13 6 7
3a ronda 8 8 8 8
TOTAL 14 13 13 20 20
  • Si ho desitgen, podem permetre als infants que redistribueixin el menjar de nou un cop acabada l’activitat.

Adaptacions

  • Per rebaixar el nivell de complexitat: El nombre de porcions de menjar que cal dividir a cada ronda és desigual intencionadament per tal de posar en dubte la confiança i promoure la negociació. Tot i així, si desenvolupar una estratègia és massa complex per al nostre grup, podem donar-los el mateix nombre de porcions a compartir per als dos equips a totes les rondes.
  • Per augmentar el nivell de complexitat: Podem incloure una norma extra que col·loqui l’equip A en una posició de poder diferenciada: si l’equip B rebutja una proposta, no guanyen res, però en canvi, l’equip A es pot quedar 3 peces de menjar. En canvi, si l’equip A rebutja una proposta, ningú no es queda res.
  • Per posar l’èmfasi en els drets humans: Si som més d’un facilitador, podem dividir els infants en grups més o menys petits per fer la quarta pregunta de reflexió, que és el debat sobre la relació entre les necessitats humanes i els drets humans. Tanqueu l’activitat compartint les reflexions dels petits grups en plenari. Per aquesta adaptació calen 30 minuts més.

MATERIAL FOTOCOPIABLE al PDF descarregable (barra lateral dreta)
Anar a Taula d'Activitats

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.