Quan parlem d’inclusió a Europa, sovint recorrem a categories conegudes: comunitats migrants procedents d’Àfrica, l’Amèrica Llatina o l’Àsia; joves que afronten situacions de precarietat socioeconòmica; minories amb una presència visible en el debat públic. Tanmateix, la inclusió també ens exigeix reconèixer aquells col·lectius l’exclusió dels quals està tan profundament normalitzada que sovint ni tan sols s’esmenta. Entre aquests hi ha la comunitat roma, una de les minories més nombroses i sistemàticament marginades d’Europa. Per a moltes persones del nostre grup, aquesta realitat formava part del seu entorn quotidià, però sovint passava desapercebuda.

Durant la nostra visita a Brussel·les dins el marc del projecte Tàndem Migro-Ambiental - Cap a l'Europa Inclusiva de CEHDA i AHEAD, vam tenir l’oportunitat d’afrontar directament aquesta mancança. A Mundo-B, un espai de referència per a organitzacions compromeses amb la justícia social i els drets humans, vam participar en una sessió conduïda per representants de la xarxa ERGO, un dels principals actors que treballen per l’avenç dels drets del poble roma a Europa. La trobada va anar molt més enllà d’una simple presentació de la seva tasca: va qüestionar les nostres idees prèvies sobre la inclusió, va posar sobre la taula veritats incòmodes sobre la discriminació i va ampliar la nostra comprensió del que implica, en la pràctica, construir una Europa inclusiva.

L’enfocament d’ERGO es fonamenta en abordar l’antigitanisme, una forma estructural de racisme encara àmpliament estesa, però insuficientment visibilitzada. En identificar-lo com una causa arrel de la desigualtat, ERGO entén l’exclusió no com una suma d’episodis aïllats, sinó com un fenomen sistèmic integrat en dinàmiques socials, polítiques i institucionals. El seu treball se centra a garantir la participació del poble roma en la vida cívica, amplificar les veus de les persones activistes i reforçar la capacitat de les organitzacions locals per defensar els seus drets. D’aquesta manera, la xarxa actua com un pont entre les experiències personals i els espais on es configuren les polítiques nacionals i europees.

La presentació va deixar clar que la inclusió no es pot abordar únicament des d’una mirada abstracta o teòrica. Cal reconèixer les comunitats i les experiències de discriminació, les quals sovint queden invisibilitzades, i entendre que la visibilitat no sempre es tradueix en reconeixement. Per a moltes persones participants, la sessió va ser reveladora. Va posar de manifest la paradoxa silenciosa de l’exclusió: hi ha comunitats que veiem cada dia, però la seva marginació passa desapercebuda perquè ha estat normalitzada.

El que va fer especialment significativa la trobada no va ser només la informació compartida, sinó el canvi de mirada que va generar. Ens va recordar que construir una Europa inclusiva exigeix la voluntat d’anar més enllà dels relats dominants sobre migració i integració. Implica reconèixer la pluralitat de veus marginades, cadascuna marcada per trajectòries històriques diferents, però unides per una mateixa necessitat de reconeixement, drets i representació.

En sortir de Mundo-B, una idea va ressonar amb força: Tàndem Migro-Ambiental - Cap a l'Europa Inclusiva ha de ser realment per a tothom. No només per als col·lectius més esmentats, ni únicament per aquells que les seves lluites encaixen millor en les categories que els responsables polítics esperen, sinó també per aquells que les experiències els han estat invisibilitzades pel silenci o la familiaritat. La inclusió comença escoltant de manera profunda i conscient, amb la humilitat de reconèixer allò que fins ara hem passat per alt.