En el marc dels Diàlegs organitzats per CEHDA i AHEAD amb els representants de les institucions europees a Brussel·les, el divendres 7 de novembre al matí vam tornar al barri europeu per dirigir-nos al DEVE, concretament al Work of the Committee on Development, on ens vam reunir amb la Sra. Hana Sedlackova Cap de la Unitat d'Àfrica occidental, societat civil i migracions (Western Africa, civil society organisations, and migration).
Un cop més, ens va explicar el funcionament del seu comitè i com encaixa dins aquella gran “caixa negra” que sovint sembla ser la Unió Europea.
El Comitè de Desenvolupament del Parlament Europeu és l’encarregat de supervisar i orientar la política de cooperació i desenvolupament de la UE. Vetlla perquè l’ajuda europea arribi de manera efectiva als països en desenvolupament i perquè les polítiques europees siguin coherents amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible. També treballa per promoure la democràcia, el bon govern i els drets humans, i envia delegacions sobre el terreny per avaluar projectes i parlar amb actors locals. La seva tasca, en essència, és assegurar que les accions de la UE contribueixin a un desenvolupament just, sostenible i realment útil per a les comunitats que ho necessiten.
La Hana ens va explicar que actualment la Unió Europea destina al voltant de 9,2 mil milions d’euros a l’acció exterior, cosa que la converteix en el principal donant mundial d’ajuda i cooperació. L’objectiu final d’aquesta cooperació és, per molt ambiciós que soni, contribuir a l’eliminació de la pobresa. Per això, el DEVE (Development Committee) té la responsabilitat de controlar com s’inverteixen aquests diners i quins resultats generen.
Ens va comentar que per a l’any vinent (2026) tenien programats dos viatges d’avaluació sobre el terreny: un a Bolívia i un altre a Ghana. Ella formaria part de la delegació que visitaria Ghana durant tres dies, el temps acordat per la missió, i tot i que li semblava curt volia aprofitar-lo al màxim. Per això va demanar consell al grup, on hi havia persones africanes que podien aportar experiència directa. Van explicar les seves percepcions sobre el paper de la UE als seus territoris i van suggerir què podia fer l’equip per aportar un valor real durant la visita.
Van sorgir temes com les desigualtats, el problema del deute, l’atur juvenil, la gestió dels residus, o la situació del cacau i del cotó sostenible. Es va parlar també del paper d’algunes empreses europees que exploten recursos naturals i n’exporten els beneficis cap a Europa, deixant poca riquesa per a la població local. A més, moltes persones perceben les "ambaixades" europees (representacions exteriors) com a institucions poc accessibles i allunyades de les necessitats quotidianes, cosa que genera desconfiança. Per això es va insistir molt en la importància d’interactuar directament amb la població, especialment amb la joventut, que és qui més desitja i impulsa el canvi.
La reunió amb la Hana va ser un gust: estava sincerament interessada en les aportacions del grup, les anotava, feia preguntes i escoltava amb una actitud molt oberta i receptiva.



