Tothom és igual... però hi ha qui ho és més.

Instruccions

• Presentem l’activitat demanant als infants si mai han imaginat ser una altra persona i que en comparteixin alguns exemples. Expliquem que a aquesta activitat també imaginaran que són algú altre, un altre infant que segurament serà força diferent a ells mateixos.
• Expliquem que tothom agafarà un paperet amb la seva nova identitat, el llegirà en silenci i no dirà a ningú qui és. Si algun infant no entén el significat d’alguna paraula de la seva targeta de rol, aixecarà la mà en silenci i esperarà que ens apropem a explicar-l’hi.
• Evitem les preguntes en aquest punt. Expliquem que, tot i que no sàpiguen gaire coses de persones com les de les targetes, caldrà que facin servir la imaginació. Per ajudar a què els infants es fiquin al seu paper, els demanarem que facin algunes coses concretes per tal de creure-se’l millor. Per exemple:

• Escolliu un nom per a vosaltres i escriviu-lo en una etiqueta que us pugueu enganxar per tal de recordar-vos qui esteu imaginant-vos que sou.
• Dibuixeu el vostre retrat.
• Dibuixeu la vostra casa, habitació o el carrer on viviu.

• Per potenciar encara més la seva imaginació, posarem una música tranquil·la mentre els infants, asseguts amb els ulls tancats, deixen córrer la imaginació en silenci a partir de preguntes com ara:
  • On vas néixer? Com era la teva vida quan eres petit? Com era la teva família quan eres petit? És diferent a com ho és ara?
  • Com és la teva vida ara mateix? On vius? A quina escola vas?
  • Què fas als matins? I a la tarda? I als vespres?
  • Quins jocs t’agrada jugar? Amb qui els jugues?
  • Quina feina fan els teus pares? Quants diners guanyen cada mes? Teniu un bon nivell de vida?
  • Què feu durant les vacances? Teniu algun animal de companyia a casa?
  • Què et fa feliç? De què tens por?
• Demanem als infants que segueixin en absolut silenci mentre es col·loquen en línia, un al costat de l’altre, com en una línia de sortida en una cursa. Quan estan col·locats, els expliquem que descriurem algunes situacions que és possible que succeeixin a aquests infants. Si la frase pot ser certa per a aquesta persona que s’estan imaginat, llavors, han d’avançar un pas endavant. Si no, shan de quedar quiets.
• Llegim les situacions en veu alta, d’una en una, amb una pausa entre cada frase per deixar temps als infants perquè avancin un pas endavant i per fer una ullada al seu voltant i veure on són els altres.
• Al final de l’activitat, convidem als infants a seure a la seva posició final. Demanem a cada infant, d’un en un, que expliquin el rol que els ha tocat. Un cop tots els infants han donat a conèixer el seu paper, els demanem que mirin amb atenció on es troben al final.
• Abans de començar les preguntes de reflexió, hem de deixar clar que s’ha acabat el joc de rol. Demanem als infants que tanquin els ulls i que tornin a ser ells mateixos de nou; comptarem fins a tres i llavors cridaran el seu nom de veritat. D’aquesta manera tanquem l’activitat i ens assegurem que els infants no es queden atrapats en el paper.

Reflexió i avaluació final

• Reflexionem sobre l’activitat amb preguntes com ara:
  • Què ha passat en aquesta activitat?
  • Ha estat fàcil o difícil de fer el rol que us ha tocat?
  • Com us heu imaginat que era la persona a la qui representàveu? Coneixeu a algú així?
  • Com us heu sentit imaginant-vos com aquesta persona? Era algú com vosaltres?
• Relacionem l’activitat amb temes de discriminació i desigualtat social i econòmica amb preguntes com ara:
  • Com us heu sentit quan avançàveu, o no?
  • Si fèieu passes endavant sovint, quan us heu adonat que la resta no es movien tan ràpidament com vosaltres?
  • La persona que us heu imaginat avançava o no? Per què?
  • Heu sentit en cap moment que hi havia alguna cosa que era injusta?
  • El que ha passat a l’activitat té res a veure amb el que passa al món real? En què?
  • Què fa que algunes persones tinguin més oportunitats que a d’altres? I menys oportunitats?

Suggeriments de continuïtat

• Per als infants més petits, el concepte d’estereotips no és fàcil d’entendre. Reforcem l’aprenentatge d’aquesta activitat amb d’altres que també treballin sobre aquest concepte, com ara «12. Els campaments del món», «20. Jocs amb imatges», «31. Qui tinc darrere?» o «40. Zabderfilio».

Propostes d’acció

• Parlem amb els infants sobre les persones més desfavorides de la nostra comunitat. Quins són els primers passos que es poden prendre per assegurar la igualtat d’oportunitats per a tothom? Podem fer res davant d’algun tipus de desigualtats que existeixen al grup o a la comunitat? Quines desigualtats hi ha i què podem fer?

Consells per a la facilitació

• Creem les nostres targetes de rol ja que les que apareixen aquí només han de servir d’exemple. Com més properes siguin les targetes a la realitat dels infants amb què treballem, més aprendran amb l’activitat.
• Per contra, també cal que adaptem les targetes de rol per evitar posar en evidència infants que es puguin trobar en una situació personal que pugui ser massa semblant a la d’una targeta de rol en concret.
• Com que els facilitadors no podem ser conscients sempre de totes les situacions personals dels infants, és possible que algun infant es trobi inquiet o tocat emocionalment per algun dels rols. Cal que siguem molt sensibles en aquest exercici i que parem especial atenció als infants que no aconsegueixin sortir del rol un cop acabat l’exercici, o els que mostrin un comportament poc habitual. En aquests casos, els facilitadors hauríem d’intentar parlar individualment amb aquest infant.
• És molt important que els infants estiguin en silenci des del moment que repartim les targetes de rol, mentre imaginen la vida de la persona a qui representaran i mentre avancen segons la vida d’aquesta persona. El silenci no només ajuda a crear suspens sobre les identitats que representaran els infants, sinó que també ajuda a mantenir la concentració en el rol i evitar distraccions, així com a interpretar els rols posteriorment.
• Ens assegurem que tots els infants tenen l’oportunitat de parlar durant la reflexió i l’avaluació. Aquesta activitat pot despertar emocions profundes; per això, quantes més ocasions d’expressar-se i expressar els seus sentiments tinguin els infants, més sentit hi trobaran a tot plegat. Si ho creiem necessari, dediquem més temps a la reflexió.
• Aquesta activitat es pot dur a terme tant a l’aire lliure com en una sala gran. En el moment de desvetllar els seus rols, mantinguem els infants en la seva posició final ja que el reforç visual pot ser necessari pels més petits per tal de comprendre la disparitat i associar-la al rol de la persona. Tot i així, per tal que es puguin escoltar correctament els uns als altres durant la xerrada de reflexió, ens asseiem en cercle o entrem a l’interior, si estàvem fora.
• El poder d’aquesta activitat recau en l’impacte de veure com va creixent la distància entre els participants, especialment al final. Per emfatitzar aquest impacte, escollim rols que reflecteixin realitats de la vida dels infants. Adaptem els rols de manera que només unes poques persones puguin avançar, és a dir, que puguin contestar «sí».
• Durant la reflexió i avaluació explorem amb atenció què sabien els infants sobre la vida de la persona el rol de la qual han hagut de representar. Ha estat a partir d’experiència personal o a través d’altres fonts d’informació (p. ex. altres infants, adults, llibres, els mitjans de comunicació, bromes)? Qüestionem si les fonts d’informació eren fiables. A partir d’aquests elements podem introduir la manera de funcionar dels estereotips i prejudicis.
• Normalment els infants són conscients que els altres tenen materialment més o menys que ells; però sovint no s’adonen dels privilegis que tenen. Amb aquesta activitat els infants poden analitzar la seva vida amb una perspectiva més àmplia.

MATERIAL FOTOCOPIABLE al PDF descarregable (barra lateral dreta)

Anar a Taula d'Activitats