No miris, només escolta!

Instruccions

1. Demanem als infants si coneixen alguna persona amb una discapacitat. Quines discapacitats poden tenir les persones?
2. Demanem als infants si alguna vegada s’han preguntat com seria ser una persona cega. Expliquem que amb aquesta activitat es podran fer una idea de què experimenta una persona amb discapacitat visual.
3. Dividim els infants en grups de quatre. Mostrem-los les nines de paper i els conjunts de roba per a cada grup. Expliquem que cada membre del grup, per torns, vestirà la nina amb els ulls tapats. La resta del grup l’ajudarà donant-li instruccions.
4. Ensenyem als grups com tapar-li els ulls a algú del grup amb el mocador. Després demanem que li donin a la persona que té els ulls tapats peces de roba, d’una en una, per tal que intenti posar-les en el lloc correcte de la nina de paper. Demanem que parlin tan poc com sigui possible, però que donin instruccions a l’infant dels ulls tapats quan necessiti ajuda.
5. Per mantenir la motivació de l’activitat, fem-los canviar de rol més o menys cada quatre minuts, tant si s’ha aconseguit vestir la nina com si no. Continuem fins que tots els infants hagin tingut l’oportunitat de fer-se passar per «cecs».

Reflexió i avaluació final

• Reflexionem sobre l’activitat fent preguntes com:
  • Com us heu sentit fent de cecs?
  • Ha estat difícil? Per què?
  • Les instruccions que us donava el vostre grup us han estat d’ajuda? Podrien haver ajudat més?
  • Com us sentíeu quan havíeu de donar instruccions? Hi havia instruccions que eren difícils d’explicar?
  • Si realment tinguessis una discapacitat visual, quines altres tasques et resultarien complicades? Quines tasques serien més fàcils o més difícils?

Consells per a la facilitació

• Aquesta activitat pressuposa que cap dels infants participants té una discapacitat. Hi ha molts grups d’infants en què alguns d’ells tenen discapacitats, encara que no siguin evidents (p. ex. els infants que porten ulleres es poden considerar discapacitats visuals). Siguem sensibles davant dels infants i la seva concepció de si mateixos/es i de les seves capacitats i/o discapacitats. Podem fer servir el fet que al grup hi ha infants amb discapacitats com a recurs per explicar les respostes a algunes de les preguntes de l’avaluació, però només si els hem preguntat abans si els sembla bé.
• Equilibrem la discussió sobre la necessitat d’ajuda per a les persones amb discapacitats reafirmant la seva competència per fer moltes coses per si mateixos/es. Posem èmfasi en el fet que les persones amb discapacitats tenen les mateixes necessitats i drets bàsics que tothom.
• Els retalls dels infants es poden muntar amb velcro, celo o xinxetes (o poseu el paper o el cartró sobre un suro).

Adaptacions

• Podem fer servir només una o dues nines de paper, i demanar als infants que vagin afegint complements o peces de roba. Si se n’usen com a mínim dues, poden ser nines que representin un nen i una nena, però també es pot fer servir una única nina dues vegades, una com a nen i l’altra com a nena. Es pot parlar de temes de gènere i estereotips relacionats amb les discapacitats.
• Si disposem de papers grans, podeu traçar la silueta d’algun membre del grup per fer la nina de paper.

 
Anar a Taula d'Activitats